dimarts, 28 de febrer del 2017

El Congrés Mundial de Telefonia i les noves tecnologies

Congrés Mundial de Telefonia Mòbil (foto Ajuntament de Barcelona)

El Congrés Mundial de Telefonia Mòbil --el Mobile World Congress (MWC)-- és un esdeveniment anual que a finals de febrer anima Barcelona més del que ja ho està habitualment i que és esperat per molta gent. L'esperen els hotels i restaurants, els taxistes, les empreses relacionades amb l'organització de congressos, les persones a qui aquest congrés treu de l'atur durant unes dies. I naturalment, l'esperen les persones que treballen en el món de les noves tecnologies i les que volen estar al dia dels darrers avenços en aquests aparells que fa un temps van deixar de ser simplement telèfons mòbils per convertir-se en uns dispositius que ofereixen prestacions que mai no hauríem imaginat.

La nova societat digital
Si l'accés a Internet des dels ordinadors ja va canviar les nostres vides, ¿què hem de dir de la irrupció i l'auge dels smartphones --els telèfons intel·ligents-- i com estan relacionats amb tantes activitats de la vida diària? Com afirma Karma Peiró, directora del diari Nació Digital, en l'article "La següent pantalla", "[s]'està produint una transformació digital que no s'atura [...] A banda de tenir mòbils cada cop més ergonòmics i potents, la robòtica, les ciutats plenes de sensors, els objectes connectats a Internet, els drones, la intel·ligència artificial i la robòtica s'estan posicionant."

Comenta Peiró un dels diàlegs que s'han programat en la Mobile Week Barcelona --activitat satèl·lit del Congrés, en què ella va participar. Els seus comentaris van generar, a Facebook, un debat intens que reflecteix dues postures oposades en relació als avenços tecnològics. Una d'elles és la del rebuig, que pot basar-se en causes molt diverses, des de canvis negatius en les relacions socials i familiars, i la deshumanització de moltes tasques, amb la consegüent pèrdua de molts llocs de treball, fins a un augment en les diferències entre pobres i rics, de manera que, a més d'una classe treballadora pobra, hi hauria una classe NO treballadora encara més pobra.

L'altra postura és la de l'optimisme, a la qual jo m'adhereixo. Els avenços tecnològics i científics no són ni bons ni dolents; allò que és bo o dolent és l'ús que se'n fa. Jo hi trobo molts més aspectes positius que negatius. Tanmateix, hi ha qui atribueix a les noves tecnologies i la robotització de les empreses l'alta taxa d'atur per la pèrdua de llocs de treball que han causat. Això mateix es va dir en altres èpoques de l'automatització, la producció en cadena i altres avenços que representaven menys mà d'obra. És cert que hi ha llocs de treball que desapareixen, però en sorgeixen d'altres. Avui dia hi ha algunes professions que fa trenta anys i potser menys i tot no podíem ni imaginar. És com l'evolució biològica: hi ha hagut èpoques de la història de la vida en què han desaparegut moltes espècies, però n'han aparegut d'altres, i les anteriors que s'han sabut adaptar als canvis han perdurat i han conviscut amb les noves.

Estònia com a paradigma d'e-pais
Seu de Skype a Tallinn (M. Piqueras, 2014)
No podem atribuir l'augment de l'atur als avenços tecnològics. Considerem el cas d'Estònia, un país europeu petit, amb una economia rica, basada principalment en les tecnologies de la informació i la telecomunicació, les TIC. A les seves ciutats no es veuen oficines bancàries perquè la gent fa les gestions a través d'Internet. I quan hi ha eleccions, gairebé no els cal organitzar col·legis electorals, perquè també emeten el vot per Internet. A Estònia van néixer empreses com Skype (actualment propietat de Microsoft) i TransferWise, una empresa per fer transferències bancàries internacionals amb unes mínimes despeses. I quin és l'atur en aquest país bàltic? Quan  hi vaig anar el 2014 estaven amoïnats perquè era del 8%. Ahir vaig consultar les dades actuals i han baixat al 6,6%.

Oficines de TransferWise a Tallinn (M. Piqueras, 2014)


Com funciona TransferWise (M. Piqueras, 2014) [Cliqueu per ampliar]

El desenvolupament de les TIC a Estònia va produir-se després que el país s'independitzés, el 1991. Avui dia, la seva economia és una de les que més creixen a Europa. A l'informe PISA de 2015, Estònia ocupava el tercer lloc en la classificació mundial del millors resultats dels seus escolars. I és el país europeu que concedeix el permís de maternitat més llarg.

La imaginació al poder
Al MWC hi ha representades 105 empreses catalanes. Moltes segurament no disposen de grans instal·lacions ni han requerit grans inversions. Abans he esmentat el cas de l'empresa TransferWise, nascuda a Estònia. El maig de 2014 vaig visitar les oficines que té a Tallinn. Una planta diàfana d'un edifici que, pel seu aspecte, podria haver estat una casa de veïns, on el personal treballava davant dels ordinadors situats sobre les taules o bé, si els abellia, ajaguts en uns còmodes sofàs. I amb un racó per desconnectar de la feina tot escoltant música, mirant la TV, jugant a escacs...  Ningú no diria que aquelles són les oficines d'una empresa que el 2016 tenia un valor al voltant del milió d'euros.

Un dels lemes del maig del 68 va ser "la imagination au pouvoir!". És un lema que segueix sent vàlid. Ens calen moltes ments amb imaginació per afrontar amb èxit els reptes actuals --i els futurs-- en tots els àmbits: polític, laboral, social, científic, tecnològic... Les lamentacions per la possible pèrdua de treball que poden ocasionar les TIC i altres tecnologies no creen llocs de treball. Per sort hi ha qui fa servir la seva imaginació per idear noves maneres de treballar i en són una prova un gran nombre d'empreses petites --moltes d'elles microempreses, amb menys de 10 persones empleades-- basades en la innovació.

MWC 2017

Sovint s'associa la innovació al sector industrial, però avui dia té un gran potencial d'aplicació en altres sectors, com ara el dels serveis. El MWC és el marc adient per a la presentació d'innovacions basades en la telefonia mòbil. Llegeixo que, entre les empreses catalanes presents a l'edició d'enguany n'hi ha que estan dedicades a la Internet de les coses, a la salut electrònica (e-salut o e-Health), la realitat virtual, la mobilitat connectada, les dades massives (big data) o a la geolocalització. El nombre d'aplicacions mòbils (o app) no para de créixer. Segons Business 2 Community, la botiga d'Apple App ofereix gairebé dos milions d'app, mentre que la de Google supera els 2,2 milions, i ambdues companyies n'hi segueixen afegint. Malgrat aquestes xifres enormes, és un camp on les persones amb imaginació i enginy poden trobar encara moltes possibilitats de negoci en el futur.

Barcelona Activa dóna suport a la iniciativa emprenedora

diumenge, 26 de febrer del 2017

Quan el 'pa ratllat' es deia 'farina de galeta'

Les persones que duem ja moltes dècades a l'esquena hem vist com anava canviant el català (i també altres llengües). De fet, una llengua viva sempre està en evolució, però em fa l'efecte que mai no havien evolucionat les llengües tan ràpidament com ho han fet en les darreres dècades. Hi ha paraules que han desaparegut del parlar corrent; d'altres que han canviat de sentit; unes que han sorgit de nou; i paraules i expressions que s'han posat de moda en un cert moment, per desaparèixer al cap d'un temps. Per altra banda, la sintaxi s'ha anat degradant per influència d'altres llengües; castellà i anglès, principalment en el cas del català.

Fa poc, en un programa de ràdio parlaven dels arrebossats i algú va dir que es feien amb pa ratllat. Així és com se sol anomenar ara allò que fa anys es deia farina de galeta. I les dones que es pinten els ulls ja no s'hi posen rimmel, sinó màscara. Els refrescos, que jo bevia amb una canya, ara es xuclen amb palla. I la mainada ja no juga a bales, sinó a caniques. Les hores es diuen també de manera diferent. El jovent ja no diu que és un quart de cinc o dos quarts de vuit, sinó les setze quinze o les dinou trenta. Quan jo era jove, sortia amb la colla; fa uns vint o trenta anys, el jovent sortia amb la penya i ara ja no sé amb qui ho deuen fer. Anàvem a cal metge si teníem una malaltia, i potser ens feien fer unes anàlisis; en canvi, ara, la gent va al metge si té una patologia i els fan fer una analítica. De vegades, aquesta patologia pot ser severa, mentre que abans, les malalties podien ser greus. I la roba l'esteníem amb agulles d'estendre, no pas amb pinces

No sé quan vaig prendre el primer cubata, si és que mai n'he pres algun, perquè en la meva joventut només vaig beure algun que altre cubalibre --que era una novetat-- potser perquè no hi havia baretos que també venguessin bocates; i de birres, només en vaig beure a Itàlia. Tot i que les circumstàncies poguessin ser fotudes, res no era xungo. I devíem ser una generació molt avorrida, perquè no hi havia res que molés ni que fos guai o una passada; com devia ser avorrida la ciutat, perquè només la visitaven alguns estrangers, però cap guiri. I us heu fixat que ha passat amb el DNA (o ADN, com se sol escriure més sovint)? Abans només en tenien els éssers vius. Ara en tenen també les institucions, els mitjans de comunicació, les empreses... 

De tota manera, l'evolució del català no ha estat sempre en negatiu. Hi ha força barbarismes que s'han anat corregint. Quan la gent encara es comunicava per correu tradicional, després de posar un sello a les cartes, les tiraven al bussó; ara, les poques que s'envien es tiren a la bústia després de posar-hi un segell. Encara que es tinguessin vuit apellidos catalans, que no cognoms, a les cases no hi havia catifes, sinó alfombres; dels sostres no penjaven làmpades, sinó làmpares i no es generava brossa, sinó bassura. Quan a l'escola m'encarregaven de fer una redacció, normalment primer en feia un borrador, no pas un esborrany. Tot i que la dèria d'aprimar-se no estava tan estesa com ara --potser perquè tampoc no hi havia tanta gent grassa com ara-- qui volia fer exercici no anava al gimnàs, sinó al gimnasi. Anàvem al colmado a comprar mantequilla i membrillo, en comptes de mantega i codonyat i els fumadors anaven a l'estanc a comprar tabaco, que no pas tabac. I no celebràvem revetlles, sinó verbenes. I abans, en els avions i en els congressos, en comptes d'hostesses hi havia assafates; en canvi, a la cuina, en comptes de safates i teníem bandejas, i palillos en comptes dels escuradents que hi tenim ara --i que normalment no fem servir pas per escurar-nos les dents.

I no esmento les sigles perquè ja les he tractades anteriorment, però com més va més ús se'n fa; tant que, de vegades, encara que no siguin acrònims, acaben tenint el mateix ús, funcionant com si fos una paraula que defineix allò que la sigla representa.

Potser us interessarà:
- Aclaparada per les sigles (aquest blog, 08.06.2012)
- Retroacrònims (aquest blog, 23.05.2013)

diumenge, 19 de febrer del 2017

Per què hem d'acollir refugiats


Volem acollir, detall de la manifestació (18.02.2017)
Ahir, dia que es feia a Barcelona la manifestació "Volem acollir", en suport als refugiats i migrants que molts governs europeus sembla que no vulguin acollir, una persona va escriure a Facebook en una entrada pública, que pot llegir tothom: "I per què hem d'acollir refugiats? Per fer el progre?" Aquesta entrada té a hores d'ara més de seixanta comentaris i respostes als comentaris i n'hi ha de tots colors. N'hi ha que li donen suport ("Un home amb criteri, bravo"; "Crec que això ho pensa molta gent que no ho reconeix"), d'altres que indiquen motius diversos per no fer l'acollida (ho copio literalment):
  • Ja que no els podem mantenir ni donarlos una vida digna, val la pena que vinguin? 
  • es mes guai i vesteix mes ajudar al de fora que al que ho necesiten d'aquí, però és així la gent es velluga mes per el que tira que per el que no els hi aportarà cap notorietat 
  • Jo estic totalment en contra, volem acullir mes gent de fora a casa nostre, mentres le nostra taulada es cau, doncs el que tenen que fer es enviar-los a la seva terra i arreclar els problemes des d'allà... estic farta de pagar imposto,s al meu país mentres els nostres fills tenen que marxar per falta de recursos, economics, el unic que fem es si venen mes de fora es empobri mes el nostre entorn. I que a mi m'explotin mes pagan el IRP... com mes traballo mes en descontent per arribar el mateix lloc 
  • Portan aquesta gent aqui no els estem ajudan a res, si els volem ajudar, que ho fagin des del seu païs
  • A mi també m'aniria bé una ajuda per omplir la nevera del meu fill aurat "autònom" en dos fills
Suport al poble sirià (manifestació 18.02.2017)
Tinc la sensació que la gent que ha fet aquests comentaris ho ha fet sense pensar-hi massa, responent d'una manera visceral i escrivint precipitadament i per això hi ha tants errors gramaticals.

D'altres donen raons per a l'acollida de refugiats:
  • Un refugiat (segons defineix a l'article 1A de la Convenció de 28 de juliol de 1951 relativa a l'estatut dels refugiats de les Nacions Unides) és una persona que es troba fora del país d'on n'és originari, o bé on hi resideix habitualment, a causa d'un temor fonamentat de persecució per raons d'ètnia, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social o opinions polítiques, i que no pot o no vol reclamar la protecció del seu país per a poder tornar-hi
  • No és qüestió de ser progre o no. Xq hem d' acollir? Ben senzill, per dignitat, molts catalans es van exliar, segur q tens algun parent q va fugir a França, a sud amèrica, ... tenim aquest deure moral.
  • pq on estan la seva vida perilla!!!
  • Teniu idea del refugi que els espanyols republicans van trobar per aquest món mundial??? Després d'Agelés, -potser us sembla bé- França els va obrir els braços, i això qe eren difícils temps de post-guerra. I també molts pobles del continent sudamericà  
  • potser pel mateix motiu que durant la Guerra Civil espanyola altres països vàren acollir a catalans? Deu ni do quina poca memòria que tenim... 
  • Perquè abans que catalans som humans. 
Hi ha també picabaralles entre l'autor de l'entrada i algunes persones i fins i tot entre les persones que hi han deixat comentaris.

El mateix autor d'aquesta entrada després en va escriure una altra que diu: "Hi ha gent d'esquerres que sinó (sic) combregues amb les seves idees et titllen de xenòfob." Suposo que ho va escriure en relació a alguns dels comentaris que li havien deixat.

Per a mi, acollir refugiats no té res a veure amb fer el progre. Crec que són molts els motius per acollir refugiats i altres migrants, independentment de la ideologia política de cada persona. I aquí en dono només uns quants:
  • Hem d'acollir refugiats perquè l'article 14 de la Declaració Universal dels drets humans de 1948 reconeix el dret de les persones a buscar asil en altres països a causa de persecució.
  • Hem d'acollir refugiats perquè la Convenció de les Nacions Unides relativa a l'estatus dels refugiats és un instrument basat en els drets de les persones i en principis fonamentals com ara la no discriminació, la no penalització i la no devolució.
  • Hem d'acollir refugiats perquè hi ha un Protocol que obliga els estats a complir la Convenció de les Nacions Unides relativa a l'estatus dels refugiats. Qui es troba en una situació il·legal no és el refugiat que arriba a un país en cerca d'asil, sinó el país que el rebutja.
  • Hem d'acollir refugiats i altres migrants perquè molts estats que ara els neguen l'asil han contribuït, amb la venda d'armes i l'explotació de recursos naturals, a les guerres o l'empobriment que han empès tantes persones a abandonar els seus països.
  • Hem d'acollir refugiats i altres migrants perquè no podem oblidar la nostra història recent, quan els europeus van haver de migrar d'uns països a uns altres a causa de les guerres, les persecucions polítiques o la manca de recursos. (Quan jo era jove, moltes famílies tenien algun membre a l'estranger, persones que havien hagut d'exiliar-se després de la guerra [in]civil, o persones que havien marxat empeses per la necessitat.)
  • Hem d'acollir refugiats i altre migrants perquè la història d'Europa --i la de gairebé tots els pobles del món-- és una història de migracions. Si els humans no haguessin migrat, estarien tots concentrats a l'Àfrica subsahariana.
El Govern espanyol sembla haver oblidat la història recent, els centenars de milers de persones que van haver haver d'exiliar-se el 1939. Què hauria passat si França, Mèxic, Veneçuela, Perú, Xile, la Unió Soviètica, la República Dominicana i altes països els haguessin negat l'acollida? En alguns casos ja ho sabem, perquè la França ocupada pels nazis va lliurar al Govern de Franco bastants refugiats republicans o els van enviar a camps de concentració.

Davant l'actual situació d'arribada de refugiats i altres migrants a Europa, el Govern espanyol va acceptar de mala gana la minsa quota que li va fixar la Comissió Europea. Qui va ser ministre de l'Interior fins fa uns mesos, Jorge Fernández Díaz, era contrari al repartiment de refugiats i ho va expressar clarament a la premsa el 2015 quan va dir: «Es como si tuviéramos una casa con muchas goteras que están inundando diversas habitaciones y, en lugar de taponar esas goteras, lo que hacemos es distribuir el agua que cae entre distintas habitaciones.» De moment l'estat espanyol només ha rebut aproximadament un 10 per cent dels refugiats que Brussel·les va assignar-li. A més, fa com el gos de l'hortolà, que ni menja fruita ni la deixa menjar. Governs municipals i governs autonòmics no estan autoritzats a acollir refugiats, tot i que en alguns casos tinguin ja la infraestructura a punt per poder fer-ho.

Refugiats a l'estació de Salzburg (octubre 2015)
La tardor de 2015, durant un viatge a Àustria vaig coincidir amb grups de refugiats, la majoria sirians i afganesos. Mai no oblidaré el nen que, en el tren, va passar al meu costat dues vegades, amb un coixí entre els braços, potser l'única cosa que li havien permès agafar en marxar de casa. O el noi que, mentre mirava fotos que duia en el seu mòbil, plorava en silenci, discretament, potser perquè hi veia persones estimades que no sabia si mai tornaria a veure o que fins i tot podien haver mort. O l'Ahmed, assegut en el tren al meu costat, que tot i l'alegria d'haver estat acceptat per anar com a refugiat a Amsterdam, no podia oblidar la seva família, escampada per diversos països.

I aquest allau de refugiats no és res, si pensem el que pot passar si no aturem les emissions a l'atmosfera de gasos d'hivernacle. Si l'escalfament global continua, hi haurà molts llocs de la Terra que seran inhabitables a causa de les altes temperatures, i moltes regions costaneres acabaran cobertes per les aigües del mar. Això obligarà milions de persones a emigrar, com va passar en altres èpoques en el passat.

Una cançó de Lluís Llach parla d'un "pont de mar blava per sentir-nos frec a frec, un pont que agermani pells i vides diferents". Els refugiats i altres migrants quan intenten creuar la Mediterrània, en comptes d'un pont de mar blava s'hi troben una fossa, en la qual molts queden atrapats. Hem de fer el possible perquè els qui aconsegueixen arribar a les costes europees sentin que el pont de mar blava agermana pells i vides diferents.

Potser us interessarà:
- Del Mare Nostrum al Mare Europaeum (aquest blog, 14.10.2015)
- Els sirians errants (04.10.2015)
- El nen del coixí (30.09.2015)