"Nada ni nadie podrá contra nuestro pueblo..."

Un altre 18 de juliol, trist aniversari del cop d'estat de 1936, que gairebé tres anys més tard va acabar amb el Govern legalment constituït. He fullejat virtualment La Vanguardia de l'endemà d'aquell funest dia i sembla com si el diari no volgués donar massa importància als fets del dia anterior. En la primera pàgina, dedicada a informació catalana, es parla del cop d'estat, però sense explicar de què es tracta. El conseller de Governació havia parlat amb la premsa el 18 a la tarda i els va dir que la nit anterior havia romàs en el seu despatx, sense anar a dormir. "En Cataluña no se ha registrado ningún hecho anormal, y nosotros estamos dispuestos a defender el régimen y contamos con la gran mayoría del pueblo. Tenemos las fuerzas necesarias para hacerlo respetar y n o toleraremos que se nos dispute este derecho nuestro."

En la mateixa pàgina, hi ha més notícies que informen que tot és tranquil a la Comandància Militar i la Guàrdia Civil, com també a l'Auditoria i la Fiscalia. Una nota de la Generalitat, però, indica que el secretari particular de la Presidència va informar la premsa que "el señor Companys le había encargado manifestara a los representantes de la prensa que por razones perfectamente explicables se excusaba de recibirles en el día de ayer [18 de juliol]".

També en aquella pàgina es reprodueix el missatge que el president de la Generalitat va pronunciar per la ràdio el vespre del 18 de juliol. Companys tampoc va fer referència explícita al cop d'estat, tot i que diu que "[e]l orden en Cataluña es completo y si en cualquier momento los elementos fascistas quisieran alterarlo las autoridades responderían con rigurosa eficacia".

I acaba dient:

Nada ni nadie podrá contra nuestro pueblo ni contra la democracia progresiva de la República, que saldrà de esta prueba más fortalecida y superada.
Salud Catalanes. El grito de siempre, con  la emoción de siempre:
¡Viva Cataluña! ¡Viva la República!

Malauradament les previsions de Companys no es can complir. La democràcia va trigar gairebé quaranta anys a recuperar-se. I la República va desaparèixer.

Avui dia, però, encara hi ha qui celebra aquella data. En un web que no enllaço perquè no m'agradaria fer-los propaganda --té com a subtítol "Nosotros te contamos lo que todos callan"--, parlen del "día del alazamiento militar que decapitó la república asesina y marxista que pretendía destruir la nación." I hi deixen comentaris com ara "lástima que no se vuelva a repetir algo así en la vida" o "...ojalá pueda volver a vivirlo, hoy más que nunca".

Potser us interessarà:
- 18 de juliol, panem et circensem (aquest bloc, 18.07.2009)
- Aquells 18 de juliol (aquest bloc, 18.07.2010)