dissabte, 2 d’octubre del 2010

Lluís Companys a Montevideo

A través d'Assur, un blocaire català, vaig saber que a Montevideo hi ha un monument a Lluís Companys. Divendres, el dia que a la tarda deixava la ciutat, vaig aprofitar el matí per anar a veure'l. Vaig buscar per Internet el lloc on es troba la placeta que duu el nom de Companys. En el mapa no em semblava massa lluny, però Montevideo és una ciutat d'una gran extensió i el plànols, que no solen indicar l'escala, poden enganyar. Vaig preguntar a un conserge de l'hotel com hi podia anar i em va dir que hi havia un autobús que anava cap aquella direcció, però trigaria molt de temps a arribar-hi. Em va aconsellar que agafés un taxi i així ho vaig fer.

Vaig adonar-me que el conserge tenia raó. Si hi hagués anat amb el bus segurament no hauria pogut fer res més abans de marxar a l'aeroport. El taxista estava intrigat pel meu interès per anar a veure el monument a aquell senyor del qual ell mai no n'havia sentit parlar. Li vaig explicar que havia estat el president del darrer govern democràtic que hi va haver a Catalunya abans de la guerra civil espanyola, que va exiliar-se a França i que quan els alemanys van invadir França durant la segona guerra mundial, van detenir Companys i el van lliurar a Franco i que, després d'un judici que era un farsa, va ser afusellat a Barcelona. I que les guerres tenen això: els qui guanyen acaben sent els bons i els perdedors són considerats uns traïdors.

La zona on es troba el monument a Companys és de cases baixes, amb un aspecte de poble si no fos perquè els carrers són molt amples. Com que veia difícil tornar al centre en autobús i molt menys fer-ho a peu, i vaig veure que el taxímetre no havia pujat excessivament, vaig dir-li que m'esperés mentre jo m'apropava al monument a retre a Companys el meu homenatge silenciós.

Jo havia arribat per la part posterior i la primera visió em va decebre; vaig pensar que allò no feia massa per a monument. El veia com un banc de pedra adossat a una paret vertical; en realitat no és una paret, però tampoc se'n pot dir un monòlit, ni una llosa, perquè no es recte. Més val que en posi la foto:



A la part posterior (la que es veu en la foto precedent), hi ha dues plaques; en la de la part inferior, diu "Centre Català de Caracas a Lluís Companys" (em va estranyar que el Centre Català de Caracas dediqués un monument a Companys a Montevideo, però en veure l'altre costat vaig adonar-me que qui havia fet erigir el monument era el Cercle Català de Montevideo). L'altra placa, més gran i més difícil de llegir perquè el temps l'ha malmès, recorda que Jordi Pujol, essent president de la Generalitat de Catalunya, va visitar Montevideo i va retre homenatge a Companys.

L'altre costat és la cara principal, que dóna a una ampla avinguda, i allò ja recorda més un monument:

A la part superior, sota un escut que crec que és el de Montevideo, hi posa "PLAZA LLUIS COMPANY " (la darrera lletra ha caigut o l'han arrencada). Més avall, hi ha un relleu amb el bust de Companys i algunes figures que suposo que deuen tenir alguna relació amb Catalunya (el segador és evident). I al peu diu que l'hi dedica el Cercle Català de Montevideo.

Aquesta és l'aspecte general de la placeta: 


A partir de la foto, no sembla que el monument es trobi en una gran ciutat. Però va valer la pena apropar-s'hi, encara que no fos més que per explicar a un taxista de Montevideo qui va ser aquell català que té aquesta placeta i aquest petit monument a la seva ciutat.

8 comentaris:

Margarida ha dit...

Aquí ens passa igual. Quants monuments hi ha per tot arreu dedicats a gent il·lustre, al costat dels quals passem cada dia i desconeixem totalment qui són o què van fer!
Si més no el teu interès haurà servit perquè dues persones de Montevideo tinguin alguna cosa més per explicar!

Assur ha dit...

Òndia, Mercè! Quina il·lusió m'ha fet tornar a veure aquest senzill monument a Companys, ja que jo no en vaig fer cap fotografia, i l'altre dia mirava si en trobava alguna a Internet i tampoc no n'hi havia cap.

I va ser el primer -i l'únic en molts anys- monument que se l'hi va erigir. Com diu la Margarida, tots passem per davant de monuments i no en tenim ni idea a qui estan dedicats, però també és cert que fa molta il·lusió saber que algú que va morir, i amb tota dignitat, pel teu país, i que al teu país només poguessis parlar d'ell d'amagat, té un monument a l'altra punta del món. Jo em vaig emocionar molt i, com et vaig dir a l'altre comentari, en tinc un gran record, del poble uruguià.

La lectora corrent ha dit...

Si, Margarida, l'altre dia m'imaginava el taxista dient-li potser a la dona o a un col·lega: "sabés?, hoy xeeevé una mujer española --no sé si devia captar el matís del fet català, tot i que li vaig dir que Companys havia estat president de Catalunya-- a ver un monumento que hay en el cruce del bulevar Batlle y Ordóñez con av. Presidente Oribe; es un monumento que casi no se nota, y me dijo que estaba dedicado al presidente de no-sé-dónde..."

La lectora corrent ha dit...

Enric, jo t'agraeixo que em fessis saber l'existència d'aquest monument. A mi no se m'hauria acudit pensar que Companys pogués tenir a Montevideo un monument, encara que sigui senzill. A més, si no hagués anat fins allà, és molt possible que no hagués passat després per la plaza de la Libertad, on vaig coincidir amb la marató de lectura en contra de la llei de la caducitat/impunitat de què he parlat també en aquest bloc.

jaumepubillgamisans@gmail.com ha dit...

Hola Mercè: Buscant coses sobre Companys he trobat aquest apunt en el teu blog. M'ha fet gràcia perquè jo també tinc una foto en aquest mateix lloc amb la meva dona. Va ser el 1990, en un viatge que vam fer. Ella és uruguaiana i jo vaig viure a l' uruguai 8 anys. Com que no havia vist mai el monument hi vam fer una escapada i una foto....
Una abraçada

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies, Jaume, pel teu comentari. Vaig anar a Montevideo a un congrés i malauradament vaig poder veure-hi molt poca cosa. Però vaig tenir la sort, per una banda, que l'hotel fos en un lloc molt cèntric, a tocar de l'arc d'entrada a la ciutat vella i, per una altra, que el dia que vaig arribar --que el tenia lliure-- celebraven el "Día del Patrimonio" i es podien visitar gratuïtament museus i edificis històrics, en alguns dels quals, a més, hi havia música o altres espectacles. Si vols veure altres entrades sobre Montevideo i Uruguay, clica damunt "Uruguay" en el lloc del blog on diu "labels".

Anònim ha dit...

Lectora. Pot ser que aquest taxista, tingui menys coneixements que altres persones, igual que a Catalunya, hi ha gent que desconeix tantes coses, imagina tu que no sabies que a Montevideo hi havia una plaça oficial i durant molt de temps l'única en el món en homenatjar el President Companys Normalment els uruguaians majoritàriament són cultes, una societat avançada en molts temes i assumptes, encara més que moltes societats europees. No només es mereixen el respecte, sinon que també les felicitacions i les gràcies com a poble pel que li han donat a Catalunya, moltes coses que el tu potser ignoris. Visca Catalunya, i també l'Uruguai.

Mercè Piqueras ha dit...

Anònim, no era la meva intenció menystenir el taxista que em va dur fins al monument a Companys i no crec haver faltat el respecte a cap persona de l'Uruguai amb el que vaig escriure. Només vaig constatar que ell desconeixia l'existència d'aquell monument (després vaig parlar amb altres uruguaians que considero persones cultes i tampoc sabien de l'existència del monument).

Per altra banda, no m'estranya que hi hagi gent a Montevideo que desconegui l'existència d'aquell monument; és una ciutat molt extensa i el monument és petit, i es troba en un barri força allunyat del centre. Segurament jo també desconec l'existència a Barcelona de monuments que poden tenir un gran significat per a altres persones o col·lectius. Quan veig un monument, m'agrada saber a qui està dedicat o quin és el seu significat, però segur que n'hi ha que mai no he vist perquè es troben en zones per on no passo.