dijous, 4 de desembre del 2008

Tot i els cordons umbilicals...

...he hagut d'anar a demanar ajut a la recepció de l'hotel. L'adaptador de l'endoll que em vaig endur és defectuós i no podia connectar l'ordinador al corrent elèctric. No és que tingués moltes ganes de connectar-lo després de 22 hores de viatge, però havia de mirar el correu per saber si dimecres s'havia fet una cosa que vaig deixar pendent; amb el desfasament horari que hi ha (set hores) no m'ha semblat adient telefonar i despertar la gent. I ves per on, malgrat el cansament, un cop engegat l'ordinador m'he espavilat.

El que més m'ha sobtat del poc qued he vist de Mèxic aquest vespre: la grandiositat de Ciudad de México, tot i que en aterrar era ja de nit. No sé si he vist mai des de l'aire una extensió poblada tan gran com aquesta. I l'omnipresència de Telefónica I Movistar en les tanques publicitàries i cartells. És com si no m'hagués mogut de casa.