dilluns, 29 de desembre del 2008

La comissaria virtual (18)

1. Frecuencias semanales


Segons el Diccionario de la Real Academia Española, frecuencia es: Número de veces que se repite un proceso periódico por unidad de tiempo. 'Semanal' ja és una freqüència.

Nota (05.04.2009): M'he adonat que aquest comentari sobre les 'freqüències setmanals' està repetit; ja havia sortit en l'entrada 18 de la "comisaria". Disculpeu.


2. L'edat de les meduses

La notícia comença així: Después de más de 4.000 millones de años, las medusas se preparan para una segunda explosión.

Fa 4000 milions d'anys la Terra estava encara fent xup-xup. No s'ha pogut datar l'aparició de la vida a la Terra, però a partir dels fòssils més antics que es coneixen es calcula que devia ser entre fa 3600 i 3800 milions d'anys. Els Cnidaris, grup al qual pertanyen les meduses (altres animals d'aquest grup son els coralls i les anemones), es troben entre els primer grups d'animals que tenien una organització en teixits i comptaven ja amb un sistema nerviós. Tanmateix, van aparèixer molt més tard en l'evolució de la vida, possiblement entre fa uns 600 i uns 500 milions d'anys (els fòssils de meduses més antics que es coneixen daten de fa uns 505 milions d'anys).

3. Isòtops a la carta (i amb DNA!)


No és una notícia del dia dels Innocents. L'empresa de què parlava El País existeix i ven isòtops per microcuries. El curie és la unitat que es feia servir abans per mesurar la radioactivitat i equival a la quantitat de material de la qual es desintegren 3,7 x 10 elevat a 10 (he intentat escriure-ho com una potència, amb superíndex, però no me n'he sortit)àtoms per segon. És una quantitat molt gran de radioactivitat i actualment es fa servir el becquerel, que és una unitat derivada del Sistema Internacional d'Unitats i equival a la quantitat de material radioactiu de la qual es desintegra un nucli per segon.

A la notícia d'El País, en el darrer paràgraf es llegeix: "Todo material radiactivo lleva una especie de ADN (código genético) que denuncia su lugar de origen." Tot i que s'entén que la traçabilitat (paraula no inclosa encara en el DIEC, però d'un ús molt estès) del material és possible, la referència al DNA és una bajanada. El DNA no és un codi genètic, sinó un conjunt d'instruccions que estan "escrites" segons un codi, que en podríem dir 'genètic'. I el DNA no indica on ha nascut una persona; això, si de cas, ho indiquen el carnet d'identitat, el de conduir o el passaport o targeta de residència