El 28 d'abril de 2008 aquest diari va dedicar les dues planes centrals a un tema candent: l'alerta sobre la perillositat de consumir oli de gira-sol, pel possible perill que fos d'una partida importada d'Ucraïna que estava contaminada amb hidrocarburs. El títol general del treball periodístic era "El girasol de la confusión". La confusió la van fer els periodistes amb les xifres que incloïa l'article. Vegem-ne algunes dades:
Si a Espanya es produeixen 360.000 tones d'oli de gira-sol i el consum és d'unes 300.000 tones, nosaltres ens preguntem: per què se n'ha d'importar, si encara en sobrarien 60.000 tones? La Vanguardia també s'ho preguntava i l'explicació que dóna és que l'alta demanda d'aquest tipus d'oli obliga les envasadores a importar-ne. I afegeix: "La mitad del total consumido procede del exterior. Los proveedores son Ucrania y Argentina.":
Això encara ho complica més, perquè la meitat de 300.000 tones (l'oli consumit) són 150.000. És a dir, que les tones d'oli de gira-sol que sobrarien no serien 60.000, sinó... 210.000!L'article està signat per tres periodistes i penso que potser no s'hagin posat d'acord a l'hora d'integrar la informació que tinguessin per a preparar l'article. De tota manera, hi ha algunes dades que estan presentades de manera confusa. Per exemple, en parlar de la producció es deixa clar que són dades del 2005. En canvi, en referir-se al consum, no s'indica si les 300.000 tones són anuals ni --si ho són-- a quin any corresponen. En una entradeta diu:
Si no haguéssim llegit en el text "Los proveedores son Ucrania y Argentina.", aquesta entradeta no ens afegiria informació, sinó confusió: a qui proveeixen la majoria e l'oli de gira-sol?La secció "Obituarios" també ens ha ofert dues perles del ball dels números. El 30 d'abril, hi havia una necrològica d'un escriptor xinès que, segons La Vanguardia, va morir 88 anys abans de néixer:
I avui hi ha la necrològica d'Henrike Knörr, un filòleg basc que, com ell mateix deia, era una barreja alemanya, basca, catalana i castellana (tot i que la família Knörr, molt popular a Vitoria, va establir-se a la capital alabesa el segle XIX, Henrike va néixer a Tarragona, de mare catalana, i va passar a Catalunya la seva infància). En el text que resum la seva biografia diu:
Que el 1977 --quatre anys abans d'obtenir la llicenciatura-- hagués començat a treballar com a ajudant de Koldo Mitxelena, que el 1978 va encarregar-se d'organitzar la nova Universitat del País Basc, encara podria entendre's. Hi ha estudiants excepcionals que des del principi de la carrera demostren un enorme interès per alguna branca dels seus estudis i comencen a col·laborar en algun departament. Però que un any més tard --és a dir, el 1978-- fos nomenat professor, quan encara li faltaven tres anys per a completar la llicenciatura sembla ja impossible. I encara sembla menys probable que, com diu un altre fragment de la necrològica que no hem reproduït aquí, hagués estat el primer vicerector de l'esmentada Universitat del País Basc entre el 1981 i el 1984. Si totes les xifres fossin correctes, el mateix any que va obtenir la llicenciatura (1981) hauria esdevingut vicerector d'una universitat!En descàrreec de La Vanguardia he de dir que no és l'únic mitjà que ha indicat el 1981 com a l'any en què Knörr va obtenir la llicenciatura (entre d'altres, ho indiquen El País, Deia, noticiasdegipuzkoa.com, Metro). I he pensat que potser s'havia dedicat a altres coses abans de posar-se a estudiar una carrera universitària. Sembla estrany però el que diu el diari Deia: "Tras terminar el bachillerato en el colegio de los Marianistas de Gasteiz, Knörr se licenció [...] en Filosofía y Letras en 1981...". Nascut el 1947, se suposa que deu haver acabat el batxillerat com a molt a mitjans de la dècada de 1960. No havia fet el batxillerat quan li corresponia i el va fer ja prop de la trentena? I els mariniastes, una d'aquelles clàssiques escoles de frares, haurien admès un alumne tan granadet i que havia passat un any a la presó per repartir propaganda política (això no ho diu la notícia, em sembla, però és cert)?
Tot això seria possible. Però en indicar el 1981 com a any de la llicencitura d'Henrike Knörr, El País es contradiu. En un article sobre Henrike Knörr publicat en aquest diari el febrer de 2007, deia: "...recién licenciado en Filosofía, ingresa en la cárcel durante un año por repartir propaganda. Son los primeros años setenta y el joven vitoriano se encuentra con las puertas de los institutos cerradas; ahí comienza, sin el pretenderlo, un camino que le llevará a la Filología."
Sembla molt més lògica aquesta dada (los primeros años setenta). La indicació, en la necrològica de diversos mitjans de comunicació, del 1981 com a any de la llicenciatura de Knörr, fa suposar que l'error ve d'algun resum biogràfic distribuït a la premsa, per exemple per l'Acadèmia de la Llengua Basca (n'era membre i pocs dies abans de morir en va ser nomenat president d'honor). Però no hi ha hagut cap redactor o redactora de necrològiques que s'hagi molestat a esbrinar el perquè d'aquesta incoherència entre les xifres dels anys?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada